Un recorregut per la música anglesa, amb el favor, o no, de la reina.
La simfonia clàssica tenia quatre moviments: una obertura, un moviment lent com una mena de cançó orquestral, un scherzo ràpid, i un quart temps brillant amb molta força. Saint-Saëns va condensar aquests moviments en dos. Hom pensa que la simfonia és una mostra del que pot ser una gran obra simfònica sense caure en el parany d'imitar la música de Wagner.
Una gran obra, original, sorprenent i innovadora. Un gran concert que no us podeu perdre.
Programa
Tres moments a Antioquia, de Moisès Bertran (1967)
Concert per a piano núm. 25 en do major, k. 593 de W. A. Mozart (1756-1791)
Simfonia núm. 3 en Do menor amb orgue, op. 78, de Camille Saint-Saëns (1835-1921)
Els músics de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat comparteixen un esperit comú: els agrada el treball ben fet. I ho manifesten tant en les obres conegudes com en les d'autors poc habituals a les sales de concerts. El seu desig és experimentar amb tota classe d'estils musicals i ampliar constantment el repertori, el de les peces més clàssiques i el de les partitures més innovadores. Tot això en harmonia amb el públic: l'entusiasme d'aquest és el motor de l'Orquestra.
Salvador Brotons, direcció
Orquestra Simfònica de Sant Cugat
Carmen Yepes, piano
Eloi Jover, orgue